LA FIGUERETA
Tot el dia pel
teu davant
es passejen les
garlandes
de vellut, amunt i avall.
Com
incansable lluitadora
al vell
penell del terrat
perfumes
encisadora.
“Tard o
d´hora arribaré”
de
mentre tu vas pensant,
s´estenen
les teves branques
i el vol
alçat d´un pardal
una
ploma deixa caure.
Tres
peus clavats a terra,
procurant
pel devallador,
a la
caça de mil esencies
per que
el fruit fagi més goig.
Sense
fulles per nadal,
ja
tornaràn a crèixer,
per
Sant Pere, figaflors
i a la
tardor... figues negres.
No se
si podrà ser,
però
quan sigui molt gran,
vull
anar a l´altre banda,
que he
sentit que es veu el mar.
Ay!
figuereta meva,
crec
que no pot ser,
però si
que pots anar
a on et portin les arrels.
Tonosepe per a Tapla 21/12/12
