Asseu-te a la butaca, soldada de confidència.
Uns llavis sense memòria expliquen contes de forats,
quan la sínia girava canviant-lo tot al seu pas
i un mocador de consol bressava llàgrimes d´absència.
Sempre diu que té fred, pell de nina de porcellana,
encara que sigui juliol, a poc que li toca l´aire,
vol la jaqueta, mentre s´asseca la suor de la cara.
A sobre d´un mul et van portar a casa de matinada,
eren temps de maquis, relata el balanceig de peus,
un senyor del teu llogarret que molent blat es trobava.
Escolta un crit llastimós, d´acomodada frontissa,
mira una ànima esquinçada de sofriment i amargor
amb les pupil.les dilatades, veient només foscor
i com arriba al final la carrera d´una mitja.
Uns llavis sense memòria expliquen contes de forats,
quan la sínia girava canviant-lo tot al seu pas
i un mocador de consol bressava llàgrimes d´absència.
Sempre diu que té fred, pell de nina de porcellana,
encara que sigui juliol, a poc que li toca l´aire,
vol la jaqueta, mentre s´asseca la suor de la cara.
A sobre d´un mul et van portar a casa de matinada,
eren temps de maquis, relata el balanceig de peus,
un senyor del teu llogarret que molent blat es trobava.
Escolta un crit llastimós, d´acomodada frontissa,
mira una ànima esquinçada de sofriment i amargor
amb les pupil.les dilatades, veient només foscor
i com arriba al final la carrera d´una mitja.