LA IAIA

Asseu-te a la butaca, soldada de confidència.

Uns llavis sense memòria expliquen contes de forats,

quan la sínia girava canviant-lo tot al seu pas

i un mocador de consol bressava llàgrimes d´absència.




Sempre diu que té fred, pell de nina de porcellana,

encara que sigui juliol, a poc que li toca l´aire,

vol la jaqueta, mentre s´asseca la suor de la cara.




A sobre d´un mul et van portar a casa de matinada,

eren temps de maquis, relata el balanceig de peus,

un senyor del teu llogarret que molent blat es trobava.




Escolta un crit llastimós, d´acomodada frontissa,

mira una ànima esquinçada de sofriment i amargor

amb les pupil.les dilatades, veient només foscor

i com arriba al final la carrera d´una mitja.