l'escarabat

L´ESCARABAT
Hi era a terra, perdut,
llençant al mar el seu morral,
girat d´ànima, feia forats
a on mai germinen les llavors de llum,
ni de claus, ni de canyella… ni de dol.
S´omple d´amor mort,
dibuixa un tort somriure,
dansa al mig de l´adob
d´un planter que no en té de llibres,
ni en té de freds… ni de colors.
Amb el vent picant d´esquena,
rondinant, camí de casa,
no ha sabut fer la verema,
viu amb el cap dins d´una caixa
i no entén d´olorar perfums… ni honors.
Al nadal boles de fems
penja a un avet rovellat.
De mentre creua serres de dents
deixant-lo tot mossegat,
d´una sabata… sent el pes.
Solen ser curts els llegats
d´alguns éssers plens d´enveja.
S´allunyen de la veritat
fent rodar i rodar la merda
d´un a l´altre costat.
De tonosepe per a Tapla S.L. desembre 2015