A cau d´orella

A cau d´orella m´ho ha dit el vent,

“sense esforç no tindreu res”.

Gent generosa,

gent que és honesta,

gent que s´esforça,

gent que és valenta,

gent que estén, com si fos roba,

un somriure de futur.

A cau d´orella m´ho ha dit el vent,

“sense amor, tot és desert”.

Compliçitat arrelada,

renovació del papir

a on la promesa deixada

esgotava el temps per complir

amb les llàgrimes que van omplir

l´ampolla fins que vessava.

A cau d´orella m´ho ha dit el vent.

“sense cor no sentiu res”.

Cerqueu arrreu dels recons

abraçades de paciència,

compartiu els vostres fanals,

buideu suvint i amb empenta

la galleda de la por.

A cau d´orella m´ho ha dit el vent

“sense seny no fareu res”.

Mireu a dins de la butxaca

i digueu-vos sincerament,

qué porteu que sigui or,

qué porteu que sigui plata

i qué porteu que sigui plom...

i mireu-vos les sabates.

A cau d´orella m´ho ha dit el vent,

“sense vos... no és el mateix”.

Tonosepe per a Tapla

      Desembre 2014