LA FIGUERETA

Tot el dia pel teu davant

es passejen les garlandes

de vellut,  amunt i avall.

Com incansable lluitadora

al vell penell del terrat

perfumes encisadora.

“Tard o d´hora arribaré”

de mentre tu vas pensant,

s´estenen les teves branques

i el vol alçat d´un pardal

una ploma deixa caure.

Tres peus clavats a terra,

procurant pel devallador,

a la caça de mil esencies

per que el fruit fagi més goig.

Sense fulles per nadal,

ja tornaràn a crèixer,

per Sant Pere, figaflors

i a la tardor... figues negres.

No se si podrà ser,

però quan sigui molt gran,

vull anar a l´altre banda,

que he sentit que es veu el mar.

Ay! figuereta meva,

crec que no pot ser,

però si que pots anar

a on et portin les arrels.

Tonosepe per a Tapla 21/12/12